La Psicologia Mèdica és avui dia una disciplina fonamental en la praxis clínica, però l’actual situació sanitària fa que sigui excepcional disposar de serveis específics de psicologia clínica i/o de la salut, degut això l'asignatura té, en l'ensenyament dels futurs metges, un valor transversal bàsic dintre del aprenentatge d'un conjunt de eines necessaries per al metge en el seu objectiu de fer un adequat diagnòstic i/o intervenció teraoèutica adient. Es tractaria d’assolir habilitats i competències que facilitin la millor aproximació al tema de la psicogeneitat clínica i pugui significar un recurs complementari però important per valorar, si s’escau, la presència i conseqüències dels factors psíquics implicats en la tasca assistencial referits tant a la gènesi, al procés i a la resolució del episodi patològic. L'objectiu general de l'assignatura es l'ensenyament de la Psicologia Mèdica i té al nostre entendre un valor fonamental: proposar a l'alumne de segon curs de grau de Medicina algunes qüestions i reflexions al voltant de la influència de l'anomenat "factor psíquic o psicopatològic" en els diferents processos de la salut i de la malaltia. Considerem, doncs, important que, des d'una perspectiva epistemològica bio-psico-social, l'alumne conegui els aspectes fonamentals tant de la psico(pato)logia humana com dels seus determinants neurobiològics, que sovint seran presents en la dinàmica salut-malaltia i en la relació metge-pacient. Això implica assolir certs conceptes i capacitats referents a: • Ser capaç de valorar els criteris generals i específics més importants de diferenciació entre els comportaments psicològics i els psicopatològics tan en l’àmbit de les funcions neuropsicològiques com en l’ àmbit de les funcions emocionals. • Conceptualitzar adequadament i valorar clínicament les diverses expressions psicosomàtiques, de tal manera que l’alumne disposi de la formació i informació mínima suficient per a contextualitzar els processos i els estats patològics de la clínica mèdica dins la triada bio-psico-social. Cal, en aquest sentit, poder analitzar les importants dades epidemiològiques de la psicogènesi de patologies biomèdiques. • Modificar conviccions errònies, habituals en la població, sobre comportaments especials referents a l’addició i/o l’expressió fòbica tant de substàncies com de conductes específiques com l’addicció al joc, al estudi o al treball per posar uns exemples significatius, precisant-hi tant els conceptes clínics adients facilitant la discussió crítica. • Treballar especialment temes significatius per als alumnes i que seran importants en la seves tasques d'assistència primària : per exemple, la psicopatologia dels comportaments alimentaris, la resposta sexual humana i els seus trastorns més prevalents, les malalties terminals etc. • Ser capaç d’establir una relació adequada tant amb el pacient i família com amb els altres membres del equip terapèutic. De manera especial en el seminari sobre “la relació metge-pacient” l’alumne té l’ocasió d’analitzar els trets més significatius d’aquesta relació i de valorar les tècniques de la comunicació verbal i no verbal. El propi patiment psíquic del personal sanitari i les estratègies que es poden utilitzar son també un objectiu d’aquest ensenyament.</div>